En el nostre dia a dia, solem percebre l\u2019amor en la seua concreci\u00f3, diguem que el veiem a trav\u00e9s de la seua forma manifesta: amor de mare, amor de fill, amor d\u2019amic, amor de parella\u2026 Un amor d\u2019alg\u00fa i per a alg\u00fa, encara que aquest \u201calg\u00fa\u201d siga la humanitat sencera, la solidaritat.<\/p>\n\n\n\n
Est\u00e0 aquest amor que fa i desf\u00e0, que posa condicions, que respon a necessitats, que es confon amb els nostres desitjos, que, moltes vegades, s\u2019amaga darrere de la por. Un amor que actua amb una fulla de ruta planificada, prevista, un amor hipnotitzat per la forma i el com ha de ser. I junt amb ell, en trobem un altre, per\u00f2 el mateix; un amor quiet, calmat, buit, silenci\u00f3s\u2026 Un desig vehement, \u00edntim, radical. Un amor lliure i alliberat de la forma, de fer, del deure. Un amor que respon al nostre propi \u00c9sser. Un amor que, llavors, se\u2019ns presenta com a fonament, com a ciment. Base de qualsevol manifestaci\u00f3 possible. Per tant, font d\u2019on naixen les nostres relacions concretes d\u2019amor.<\/p>\n\n\n\n
A aquest amor \u00e9s al que anomene amor com a anhel.
Fonament \u00faltim i anhel, alhora? Ac\u00ed est\u00e0 la paradoxa.<\/p>\n\n\n\n
Mirar l\u2019amor m\u00e9s enll\u00e0 de les seues formes concretes, travessant el seu apar\u00e9ixer, la seua aparen\u00e7a, em descobreix un amor compartit, profund i sentit. Se\u2019m descobreix una font universal.<\/p>\n\n\n\n
Mirem-lo amb atenci\u00f3, travessem les diverses capes en qu\u00e8 es manifesta l\u2019amor (totes l\u00edcites, per descomptat). Travessarem tamb\u00e9 els nostres desitjos. Creuem el dens bosc, fins a arribar al seu \u201cclar\u201d. En ell descobrim un espai lliure, buit i ple alhora.<\/p>\n\n\n\n
Tot hi \u00e9s i res hi ha al mateix temps.<\/p>\n\n\n\n
En i des d\u2019eixe buit descobrisc de nou l\u2019amor, aquesta vegada com la meua identitat m\u00e9s profunda. Un amor que ressona en mi i que reconec com a naturalesa pr\u00f2pia. Per\u00f2, qu\u00e8 m\u2019ha dut fins ac\u00ed?, qu\u00e8 ha assenyalat el cam\u00ed?, com\u2026? Ac\u00ed est\u00e0 la paradoxa. All\u00f2 que s\u00f3c pr\u00f2piament empeny a ser descobert, davant de la ceguesa quotidiana, la hipnosi general de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019apar\u00e9ixer. L\u2019amor es manifesta, aix\u00ed, com a anhel. Em crida a despertar. Com sent la calor del sol sobre el meu cos, sent la calor d\u2019aquest anhel, que em recull i m\u2019abra\u00e7a. Lent, cur\u00f3s, amable em condueix i em guia cap a una identitat m\u00e9s radical que l\u2019acostumada, una identitat que ja no t\u00e9 a veure amb la meua biografia personal. El meu passat, el meu futur queden suspesos un instant. Aquest anhel em condueix, en paraules de Teresa Guardans, cap a l\u2019altre costat del \u201ccercle de l\u2019apar\u00e9ixer\u201d i, tanmateix, \u00e9s ac\u00ed. Es dona ara. Recorde els dibuixos d\u2019aquells llibres anomenats L\u2019ull m\u00e0gic amb els quals jug\u00e0vem intentant descobrir la imatge 3D oculta en un patr\u00f3 pla, en 2D. Quan es donava la m\u00e0gia que apareguera el dibuix tridimensional, sent\u00edem que hav\u00edem traspassat una frontera i un nou m\u00f3n s\u2019obria davant nostre. La realitat ja no era com nosaltres la v\u00e8iem a primera vista. Ocult hi havia un secret meravell\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n
De la mateixa manera, i amb eixa actitud de joc (per\u00f2 amb l\u2019atenci\u00f3 i la intenci\u00f3 posades en aix\u00f2), nom\u00e9s he de mirar i parar atenci\u00f3 al que abans m\u2019era desapercebut. I, darrere d\u2019una realitat plana se\u2019ns descobreix el secret, se\u2019ns apareix una realitat que ens ompli de goig. Tot adquireix un altre to, una altra aroma. L\u2019anhel del qual parle, seria llavors un impuls cap a la nostra pr\u00f2pia naturalesa, cap a la nostra pr\u00f2pia Realitat que alhora \u00e9s compartida, universal. L\u2019anhel \u00e9s el motor que ens mou cap al seu encontre. La direcci\u00f3 d\u2019aquest impuls ve marcada per la profunditat de la nostra mirada.
Alg\u00fa va dir, crec que va ser Baudelaire, l\u2019amor \u00e9s l\u2019anhel d\u2019eixir d\u2019un mateix. I, justament d\u2019aix\u00f2 es tracta, d\u2019eixir de nosaltres mateixos, acallar per un moment els nostres pensaments, deixar de banda la nostra hist\u00f2ria\u2026 permetre\u2019ns experimentar-nos m\u00e9s enll\u00e0 de la realitat 2D.<\/p>\n\n\n\n
En aquest sentit, parlem d\u2019un Amor com a anhel i com a naturalesa radical. L\u2019amor com a anhel, \u00e9s l\u2019amor apuntant cap a si mateix que en darrera inst\u00e0ncia \u00e9s el meu propi centre. L\u2019amor que s\u00f3c cridant-me fora del \u201ccercle de l\u2019apar\u00e9ixer\u201d. Llavors, l\u2019amor se\u2019ns presenta com a anhel d\u2019assolir aix\u00f2 que ja som i, des d\u2019ac\u00ed, relacionar-nos amb l\u2019altre. Perqu\u00e8 l\u2019amor es manifesta en relaci\u00f3, per\u00f2 no s\u2019hi esgota. Heus ac\u00ed que descobrisc l\u2019amor com a qualitat essencial de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, qualitat que encarnem tots. Com diu M\u00f3nica Cavall\u00e9, passem de tindre amor a Ser amor. Aquesta nova comprensi\u00f3 de mi mateix i del m\u00f3n que m\u2019envolta descansa directament en la mateixa exist\u00e8ncia, en el Jo s\u00f3c. Aquesta nova actitud em permet ser m\u00e9s jo mateix, fluir des del centre d\u2019on sorgeixen totes les possibilitats i capacitats, estar m\u00e9s disponible per a veure, sentir i actuar. Des d\u2019aquest buit silenci\u00f3s arribe al fons de la realitat, a la qual deixe ser sense violentar-la. Estimar des d\u2019ac\u00ed \u00e9s acceptar. Romaner en el \u201cclar del bosc\u201d, buit de si, i tanmateix ric en abund\u00e0ncia, ple de possibilitats.<\/p>\n\n\n\n
Qu\u00e8 millor que acabar aquesta breu confessi\u00f3 d\u2019amor que a trav\u00e9s de les paraules, sempre po\u00e8tiques, de Mar\u00eda Zambrano:
\u00abJa visc fora de mi, deia Santa Teresa. Viure fora de si, per estar m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un mateix. Viure disposat al vol, preparat per a qualsevol partida, \u00e9s el futur inimaginable, l\u2019inabastable futur d\u2019aquella promesa de vida que l\u2019amor insinua en qui el sent. El futur que inspira, que consola del present fent desconfiar d\u2019ell, d\u2019on brolla la creaci\u00f3, all\u00f2 no previst. El que atrau l\u2019esdevenir de la hist\u00f2ria que corre a la seua recerca, all\u00f2 que no coneixem i ens crida a con\u00e9ixer. Eixe foc sense fi que anima el secret de tota vida, el que unifica, amb el vol de la seua transcend\u00e8ncia, vida i mort, com a simples moments d\u2019un amor que renaix sempre de si mateix. El m\u00e9s amagat de l\u2019abisme de la divinitat. All\u00f2 inaccessible que descendeix a tota hora\u00bb.<\/p>\n\n\n\n