Qui s\u00f3c jo? Meditaci\u00f3 sobre la meua vertadera naturalesa
\u201cNom\u00e9s s\u00e9 que no s\u00e9 res\u201d, ens deia S\u00f2crates, convidant-nos a q\u00fcestionar els nostres coneixements. Esta invitaci\u00f3 no es limita nom\u00e9s als coneixements externs, tamb\u00e9 i especialment es dirigeix a q\u00fcestionar all\u00f2 que creiem saber de nosaltres mateixos. Perqu\u00e8, realment, qu\u00e8 puc saber si no puc con\u00e9ixer la realitat m\u00e9s pr\u00f2xima que s\u00f3c jo mateix? La invitaci\u00f3 socr\u00e0tica ens permet saltar per damunt del cercle que forma el nostre sistema de creences, judicis, prejudicis, opinions, informacions\u2026 Ens permet saltar i caure en un buit. El buit del no-saber. En este punt, el vertigen pot apoderar-se de nosaltres. Caure en un buit? Com podrem sostenir-nos-hi? Vana promesa la del no-saber si em deixa sense fonaments\u2026 Potser preferim estar subjectes a una estructura f\u00e8rria, r\u00edgida i segura per no sentir el vertigen. Potser preferim tancar els nostres ulls i quedar cecs a la nostra pr\u00f2pia realitat. Cecs a l\u2019exist\u00e8ncia mateixa. Potser\u2026 Per\u00f2 tamb\u00e9 podem sentir la curiositat del fil\u00f2sof, la sorpresa que naix en mirar all\u00f2 que ens envolta o el nostre propi interior. Podem sentir la necessitat d\u2019indagar m\u00e9s enll\u00e0 del que nom\u00e9s \u201cpareix ser\u201d.<\/p>\n\n\n\n
\u201cConeix-te a tu mateix\u201d, exhortava l\u2019entrada del temple d\u2019Apol\u00b7lo. Qu\u00e8 pot passar si decidim seguir el consell d\u2019Apol\u00b7lo i con\u00e9ixer-nos a nosaltres mateixos m\u00e9s enll\u00e0 del que \u201cpareix que s\u00f3c\u201d? Vos anime a esta aventura. Vos anime a rec\u00f3rrer la vida amb els ulls oberts, deixant-nos sorprendre per la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia. Comencem per esta xicoteta reflexi\u00f3 com a punt de partida.<\/p>\n\n\n\n
\u201cHi ha qui va per la vida veient-la, deixant-se sorprendre per l\u2019exist\u00e8ncia\u201d. Saltem al buit! Amb els ulls oberts! En el salt deixe caure els meus vels. Buidar-me del que crec ser m\u2019aproxima m\u00e9s a mi. Quina paradoxa! Ser\u00e0 aix\u00ed de veritat?
Encara en l\u2019aire, comencem de nou: qui s\u00f3c jo? O, qu\u00e8 s\u00f3c jo? La pregunta que esperava pacient en el meu fons, en el de cadascun de nosaltres, ix a la llum.<\/p>\n\n\n\n
Com un far, il\u00b7lumina tota la meua costa, tot el meu mapa amb els seus esculls, penya-segats, coves i \u00e9ssers meravellosos. Per primera vegada, em permet veure\u2019m en tot el meu relleu i ah\u00ed es fa la sorpresa. Contemple el paisatge sense judicis, tot est\u00e0 b\u00e9 o, millor encara, veig tot el que hi ha i, encara que no intu\u00efsca encara el que s\u2019amaga darrere de les roques, l\u2019amor guia la meua mirada, la pregunta original em retorna el meu propi cuidat.<\/p>\n\n\n\n
Qui s\u00f3c jo? Esta pregunta, lluny d\u2019actuar com a jutge que espera resposta, actua com una amable acompanyant, cuidadora pacient. M\u00e9s que pregunta inquisidora, se\u2019m presenta com a perfecta amfitriona. Acompanyada mire distint all\u00f2 que creia ser. Una certa dist\u00e0ncia s\u2019ha obert entre el \u201cpareixer ser\u201d i el jo amb qu\u00e8 ara m\u2019identifique.<\/p>\n\n\n\n
Descobrim una primera condici\u00f3: a la llum del nostre nou guia, hem pres certa dist\u00e0ncia entre all\u00f2 que crec ser i una cosa que anomenar\u00e9 \u201cjo mateix\u201d. Un Jo amb qu\u00e8 m\u2019identifique de forma natural, podr\u00edem dir, sense artificis. En prendre dist\u00e0ncia, sorgeix una identitat genu\u00efnament pr\u00f2pia. No estem en una talaia sin\u00f3, m\u00e9s b\u00e9, en un espai m\u00e9s profund, com si hagu\u00e9rem caigut m\u00e9s en nosaltres mateixos. Un lloc silenci\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n
Segona condici\u00f3: el silenci. Segurs en este lloc, mirem el m\u00f3n, l\u2019altre i a nosaltres mateixos, sense exig\u00e8ncia, compassius, contemplem. Diferents pensaments apareixen i s\u2019enreden, ja no amb nosaltres sin\u00f3 entre ells. Cadascun volent convertir-se en rei, aconseguir la nostra corona. Jo s\u00f3c aix\u00f2 o all\u00f2. Abans vaig ser i ara\u2026 Dem\u00e0 ser\u00e9\u2026 Per\u00f2, qui s\u00f3c jo? Qui s\u00f3c si ja no puc afirmar que s\u00f3c aix\u00f2 o all\u00f2 o all\u00f2 altre\u2026? Qu\u00e8 perdura en mi en el transc\u00f3rrer del temps? \u201cNeti, neti\u201d, repetixen els mestres hind\u00fas, \u201cni aix\u00f2 ni all\u00f2\u201d, seguim llevant-nos vels.
Tornem a la nostra experi\u00e8ncia. Nu, amb l\u2019impuls alat del ja conegut interrogant, m\u2019abisme al buit que s\u2019obri davant de mi. Encara no he salvat la dist\u00e0ncia entre el meu mode subjectiu de mirar i all\u00f2 que senzillament \u00e9s. Encara no he traspassat el regne de les necessitats. Des d\u2019este costat, no puc ser amo de la meua vida, estic subjecte a massa condicions, la principal de les quals \u00e9s la necessitat de defensar all\u00f2 que crec ser i oblidar el que s\u00f3c. Defensar el que s\u00f3c, quina idea tan absurda se\u2019m va creuar un dia pel cap; per\u00f2 si ja s\u00f3c el que s\u00f3c, nom\u00e9s he de deixar-ho emergir, nom\u00e9s he de traspassar el cercle. \u201cHem oblidat qui som perqu\u00e8 vivim suggestionats creient ser el que no som\u201d, ens diu M\u00f3nica Cavall\u00e9.<\/p>\n\n\n\n
Seguint amb esta idea, Nisargadatta afirma: \u201cPer deixar ser el que \u00e9s, \u00e9s a dir, aconseguir la perfecci\u00f3 de l\u2019\u00e0nima, abans hem de despullar-nos, llevar-nos les m\u00e0scares que cobrixen el nostre vertader rostre\u201d. Con\u00e9ixer qui s\u00f3c vertaderament requerix separar-se lleugerament del que habitualment anomene \u201cjo\u201d. Com assenyal\u00e0vem un poc m\u00e9s amunt, prendre certa dist\u00e0ncia per poder mirar i fer-ho de manera silenciosa, acallant tantes veus que s\u00f3n les que, com diu M\u00f3nica, ens van suggestionant. No es tracta d\u2019obligar-les a callar sin\u00f3 d\u2019aprendre a prendre-les en bra\u00e7os, contemplant-les com contemplem una obra d\u2019art, deixant-les que mostren, precisament, all\u00f2 que amaguen. Aix\u00ed, el soroll desapareix, les veus es relaxen i deixen sorgir una nova comprensi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Recordem que la nostra identitat ja no est\u00e0 posada ah\u00ed sin\u00f3 en qui mira, en qui contempla. Per\u00f2, com fer aix\u00f2? Com saltar al buit? Qu\u00e8 m\u2019empeny a prendre eixa dist\u00e0ncia? Qu\u00e8 em condu\u00efx a realitzar tal moviment? En la meua pr\u00f2pia experi\u00e8ncia i en la d\u2019altres persones que he pogut acompanyar, he observat que este gir s\u2019inicia per certa incomoditat o inconformitat. Una certa picor de major o menor intensitat, per\u00f2 suficient per iniciar una cerca. Encara que, m\u00e9s que iniciar una cerca, diria buscar una eixida. Ens mou la necessitat de provocar un canvi. Llavors \u00e9s quan la pregunta salta a la nostra consci\u00e8ncia i apareix en el nostre camp de visi\u00f3. Qui s\u00f3c jo? La pregunta que obri el cam\u00ed de l\u2019autoindagaci\u00f3, va m\u00e9s enll\u00e0 de la nostra primera necessitat. Va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019alliberar-nos del malestar que va provocar els primers passos. Va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un simple canvi, ens porta cap a una transformaci\u00f3. Ja no busquem substituir una actitud, comportament, etc. per un altre (canvi), sin\u00f3 comprendre la nostra realitat (transformaci\u00f3) des de dins.<\/p>\n\n\n\n
La nostra imaginaci\u00f3, inspirada, ens permet sentir l\u2019anhel d\u2019un parad\u00eds que cr\u00e8iem perdut. Un parad\u00eds buit de falses formes i ple de significat, d\u2019autenticitat. El nostre nou mirar, el nostre silenci, ens retorna un clar discerniment entre all\u00f2 fals i all\u00f2 vertader. En nosaltres naix la llum de la veritat, un sabor inconfusible que tots reconeixem. Diu M\u00f3nica Cavall\u00e9:
\u201cCom que la vida ja t\u00e9 una direcci\u00f3 o sentit, que no \u00e9s diferent de la din\u00e0mica mateixa de la vida, \u00e9s quan ens ajustem amb eixa direcci\u00f3 quan assaborim el sentit de la vida. Quan actualitzem el nostre potencial espec\u00edfic, quan mobilitzem i desenvolupem les nostres millors i m\u00e9s pr\u00f2pies possibilitats\u201d.<\/p>\n\n\n\n
S\u2019obri una xicoteta esquerda en el nostre paisatge. Comencem a adonar-nos que en aix\u00f2 que creguem ser i que moltes vegades defensem, no s\u2019esgota tot el que som (ni tot el que \u00e9s el m\u00f3n o l\u2019altre). Tenim la certesa que hi ha alguna cosa m\u00e9s. Este \u201calguna cosa\u201d encara no conegut s\u2019insinua com una fond\u00e0ria, per\u00f2 velada; amagada, precisament, darrere d\u2019all\u00f2 amb qu\u00e8 m\u2019identifique, amb el contingut cristal\u00b7litzat que m\u2019ompli. Una fond\u00e0ria que es mostra darrere d\u2019una m\u00e0scara: la del personatge, la de l\u2019actor que interpreta sempre el mateix paper. De la mateixa manera que no s\u2019esgota l\u2019arbre en el seu concepte, no m\u2019esgote jo en les meues identificacions. Van caent els vels a la llum de la meua mirada i em desvetle, en el sentit de no tornar a caure en el somni.<\/p>\n\n\n\n
Qu\u00e8 s\u00f3n estos vels que em cobrixen i m\u2019hipnotitzen? Desitjos, pors, creences, plans il\u00b7lusoris, fantasies\u2026 Tot aix\u00f2 teixit en una vestimenta pesada i densa que no deixa traspassar la meua pr\u00f2pia llum i que t\u00e9 el temps com a llen\u00e7. Passat i
futur es tornen imprescindibles en la gran obra teatral. No obstant aix\u00f2, aix\u00ed i tot, mirem amb curiositat cap al fons. Alguna cosa ens diu que darrere d\u2019eixes robes hi ha una cosa que \u00e9s vertadera, que no necessita ser defensada, que no necessita ser agafada, una cosa VIU i PLENA (aix\u00ed en maj\u00fascules).<\/p>\n\n\n\n
Vivim, moltes vegades, en un estat de car\u00e8ncia, pensant que alguna cosa ens falta per ser; sempre falta alguna cosa que algun dia vindr\u00e0 i ens completar\u00e0 per\u00f2 mai arriba, perqu\u00e8 el seu temps no \u00e9s el futur sin\u00f3 el present. El que som flu\u00efx des del fons cap a la superf\u00edcie, trobant el seu cam\u00ed com l\u2019aigua troba el seu llit sobre la terra. I ho fa ARA.
Mirada atenta, mirada contemplativa, silenci\u2026 I comencem a despertar, la hipnosi comen\u00e7a a ser m\u00e9s feble i, amb tenacitat, comencem la cerca d\u2019all\u00f2 que ja som. \u201cTroba qu\u00e8 \u00e9s all\u00f2 que mai dorm i mai desperta, i el reflex p\u00e0l\u00b7lid del qual \u00e9s el nostre sentit del Jo.<\/p>\n\n\n\n
P: Qu\u00e8 he de fer per trobar-ho?
N: Com trobes qualsevol cosa? Posant el cor i la ment en aix\u00f2. Ha d\u2019haver-hi inter\u00e9s i record constant.\u201d (Nisargadatta, 1991)
Cor i ment ens porten de tornada a nosaltres mateixos. Amor i comprensi\u00f3. Contemplar la veritat en nosaltres ens porta a contemplar-la en el m\u00f3n i en l\u2019altre, tornant-nos espills que retornen una imatge pura i n\u00edtida.<\/p>\n\n\n\n
Qui s\u00f3c? La pregunta ressona en eco. Mire atentament, prenc el meu lloc de testimoni, de contemplador. Espai de silenci. Caic en esta veritat com la figa madura sobre la terra: s\u00f3c qui contempla. S\u00f3c l\u2019observador que veu passar la desfilada de pensaments i creences, desfilada de m\u00e0scares, sense identificar-se amb cap personatge. Tots ells em pertanyen, per\u00f2 cap s\u00f3c jo. Els contemple tranquil\u00b7lament. A algun d\u2019ells els deixe anar, ja no tinc paper per a ells; altres, en canvi, es queden, per\u00f2 ja no hi ha confusi\u00f3 ni sofriment. S\u00f3c qui contempla.<\/p>\n\n\n\n
Des d\u2019esta posici\u00f3, isc del joc de reflexos que naix en all\u00f2 que hem anomenat \u201cdesfilades de m\u00e0scares\u201d, transcendis els oposats i des del meu propi fons descobrisc la veritat sense falsedat, el b\u00e9 sense mal. Esta mirada atenta i silenciosa em retorna una comprensi\u00f3 genu\u00efna que res o poc t\u00e9 a veure amb conceptes i arguments, que s\u2019allunya del marc te\u00f2ric amb qu\u00e8 he delimitat la meua vida.<\/p>\n\n\n\n
\u201cTenim el sabor de la veritat, de la bellesa i del b\u00e9 d\u2019una forma origin\u00e0ria i immediata, i encara que l\u2019expressi\u00f3 d\u2019eixe sabor est\u00e0 filtrada per factors culturals i per condicionaments mentals i emocionals, la seua arrel \u00e9s irreductible a variables culturals i psicobiogr\u00e0fiques.\u201d (Cavall\u00e9, 2018)<\/p>\n\n\n\n
Qui s\u00f3c jo? Com aconseguir la meua vertadera naturalesa? Com comprendre-la? Parem un instant. Silenci. Mirem amb plena atenci\u00f3, contemplem. Practiquem una mirada que no s\u2019identifica amb el que mira, que no reacciona davant d\u2019all\u00f2 que veu (recordem la desfilada). Reconec una emoci\u00f3, l\u2019accepte i, atentament, seguisc el fil que em condu\u00efx a pensaments, judicis i creences que l\u2019impulsen. I em quede ah\u00ed, mirant sense parlar\u2026 Entrenem este estar amb nosaltres mateixos, este acompanyar-nos i, a poc a poc, una claredat s\u2019obrir\u00e0 davant de nosaltres, com un clar enmig del bosc frond\u00f3s. Al nostre ritme i amb els nostres passos, la claredat donar\u00e0 lloc a l\u2019experi\u00e8ncia i a la comprensi\u00f3. Ara s\u00ed que som amos de la nostra vida, el jo \u00e9s el nostre centre i una gran alegria ens envaeix: l\u2019alegria de VIURE.<\/p>\n\n\n\n
Qui s\u00f3c? Jo s\u00f3c.<\/p>\n\n\n\n
[1]<\/a> Teresa, G. (2022, 2 octubre). Verdad Del Silencio, La: Por Los Caminos<\/em>. HERDER.<\/p>\n\n\n\n [2]<\/a> Cavall\u00e9, M. (2018, 5 marzo). El arte de ser: Filosof\u00eda sapiencial para el autoconocimiento y la transformaci\u00f3n<\/em> (1.a<\/sup> ed.). Editorial Kair\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n [3]<\/a>Nisargadatta. (1991). Yo Soy Eso.<\/em> Sirio.<\/p>\n\n\n\n