{"id":678,"date":"2025-07-23T08:52:23","date_gmt":"2025-07-23T06:52:23","guid":{"rendered":"https:\/\/logosatendido.com\/erase-una-vez-un-dia-en-el-que-el-mundo-se-convirtio-en-una-obra-de-arte\/"},"modified":"2025-11-25T12:13:21","modified_gmt":"2025-11-25T11:13:21","slug":"aixo-era-un-dia-en-que-el-mon-es-va-convertir-en-una-obra-d-art","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/logosatendido.com\/ca\/aixo-era-un-dia-en-que-el-mon-es-va-convertir-en-una-obra-d-art\/","title":{"rendered":"Aix\u00f2 era un dia en qu\u00e8 el m\u00f3n es va convertir en una obra d’art."},"content":{"rendered":"\n

Aix\u00f2 era un dia en qu\u00e8 el m\u00f3n es va convertir en una obra d’art.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n


Tots els humans que habit\u00e0vem en ell vam haver de Reajustar la nostra mirada per a poder entendre-ho.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n


Fins llavors el m\u00f3n, per a ser conegut, era m\u00e9s prompte pensat que viscut.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n


Quan ens propos\u00e0vem esclarir algun assumpte, par\u00e0vem atenci\u00f3 a la nostra pr\u00f2pia explicaci\u00f3 de les coses i tr\u00e9iem conclusions. M\u00e9s que entaular una relaci\u00f3 directa amb la cosa de manera que, en penetrar en ella sense mitjan\u00e7ar-la amb el nostre discurs, la pogu\u00e9rem comprendre\u2026 ,<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n


ens compla\u00efa arribar a alguna veritat que ens fera creure que pod\u00edem arribar a controlar-la. De fet no sab\u00edem que hi haguera un altre mode d’acostar-nos a la veritat de les coses. I a aix\u00f2 d\u00e9iem coneixement. Transformar la cosa en alguna cosa que es poguera deixar dominar, manejar.<\/p>\n\n\n\n


L’Aigua:<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n


El m\u00f3n en la seua forma no havia canviat tant: No era ni m\u00e9s bonic ni m\u00e9s lleig. Nom\u00e9s que ara requeria d’una mirada capa\u00e7 de recon\u00e9ixer-ho tal qual, com a tal.
Afortunadament la humanitat havia estat en contacte des del principi dels seus temps en el planeta terra amb l’art. Amb les manifestacions humanes que partixen del profund de l’autor per a trobar-se amb el profund de qui les contempla. I sab\u00edem alguna cosa sobre esta mirada.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n


Des del principi dels seus temps, la humanitat havia at\u00e9s l’objecte art\u00edstic com una fi en si mateix. Sense una utilitat que ho justificara. Llevat que fora com a porta dimensional que donara acc\u00e9s a la divinitat (o a un mateix en profunditat que havia de vindre a ser el mateix). Per eixa ra\u00f3, al no pretendre res d’ell que es poguera controlar, no ho abordava des del seu discurs intern. En lloc de, alhora que li ho percebia, dictar com haguera de ser, el contemplat era primer, silenciosament acceptat. I en este deixar ser a l’obra, sense separar-la de nosaltres, ocorria una certa trobada. No estava l’obra d’una banda i d’altra banda jo opinant sobre ella sin\u00f3 que, en eixe moment, la separaci\u00f3 inicial entre observador i objecte observat desapareixia en virtut del que s’estava vivint. Una trobada viva que aconseguia major profunditat i connexi\u00f3 amb un mateix que la relaci\u00f3 habitual amb les altres coses del m\u00f3n.
<\/p>\n\n\n\n

Hi havia qui ho entenia millor amb el ball: quan est\u00e0s ballant una m\u00fasica que t’agrada, et deixes portar pel ritme, la melodia, l’harmonia\u2026 La m\u00fasica se’t fica dins i ja no est\u00e0s separat d’ella. En eixe moment sou m\u00e9s prompte ball que tu i la m\u00fasica.
<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed que sab\u00edem que, quan percebem una obra d’art amb la disposici\u00f3 d’entaular una \u201cconversa\u201d amb ella, no ens conv\u00e9 llan\u00e7ar-nos a decidir com \u00e9s o com hauria de ser. Que, si volem aconseguir el seu regal, no ens precipitem a donar la nostra opini\u00f3 sobre on hauria d’estar el seu nas. M\u00e9s prompte l’acollim amb un respectu\u00f3s silenci i la deixem ser tal com \u00e9s, deixem que ella ens parle primer.<\/p>\n\n\n\n

Hi havia molta gent que no s’havia adonat de l’ocorregut i continuava \u201cpracticant\u201d el m\u00f3n com abans. Caminaven retransmetent tot el que esdevenia segons el seu propi semblar i no es detenien ni una miqueta a mirar.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n


Hi havia una altra gent que s\u00ed havia ent\u00e9s un poc el que havia passat. Alguns sol sospit\u00e0vem alguna cosa per\u00f2 est\u00e0vem disposats a provar. Quan ens record\u00e0vem de la transformaci\u00f3 del m\u00f3n, par\u00e0vem atenci\u00f3, deix\u00e0vem en suspens el di\u00e0leg mental que retransmetia el que esdevenia segons el nostre propi semblar i ens deten\u00edem una miqueta a mirar.<\/p>\n\n\n\n

I ocorria que llavors el m\u00f3n s’apareixia com \u00e9s, no com hauria de ser o no. I el que presenciavem no se separava dels qui ho presenciavem. No estava el m\u00f3n d’una banda i d’altra banda jo, decidint com el m\u00f3n \u00e9s. En lloc de pensar el m\u00f3n i de pensar-me a mi mateix al fil del meu di\u00e0leg intern ara vivia el m\u00f3n com si fora jo mateix.
Semblava una cosa compulsiva eixe pensar-se i pensar el m\u00f3n en termes del nostre discurs mental. Com si ens an\u00e0rem a caure o fins a desapar\u00e9ixer si no ho f\u00e9rem.<\/p>\n\n\n\n


En veritat vam entendre que com a \u00e9ssers separats en ess\u00e8ncia existim nom\u00e9s en tant que ens pensem aix\u00ed. Ho vam comprovar en molts contextos i en tots ells va resultar que, quan no ens embull\u00e0vem en el nostre di\u00e0leg intern, no hi havia res que sustentara tal separaci\u00f3. Com quan mirem un quadre i no distingim en ess\u00e8ncia les formes dels colors, els volums de les ombres, sin\u00f3 que els atenem en el tot del quadre perqu\u00e8 tots eixos elements nom\u00e9s s’entenen en el tot del qual formen part. De la mateixa manera, en el m\u00f3n hi ha coses, cossos diferents, formes limitades sobre diferents fons, moviment\u2026distancies en l’espai i en el temps\u2026per\u00f2 al no debatre-les sin\u00f3 tan sols atendre-les com se’ns apareixen, sense m\u00e9s discurs, el pensar passa a un altre nivell i la consci\u00e8ncia les viu i es viu en amb elles com un tot, un tot que\u2026 vost\u00e9s poden veure’l per si mateixos\u2026<\/p>\n\n\n\n


Continuar\u00e0\u2026<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":3,"featured_media":882,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[22,14],"tags":[],"class_list":["post-678","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-activitats","category-una-obra-art"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/logosatendido.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/678","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/logosatendido.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/logosatendido.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/logosatendido.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/logosatendido.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=678"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/logosatendido.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/678\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":823,"href":"https:\/\/logosatendido.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/678\/revisions\/823"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/logosatendido.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/882"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/logosatendido.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=678"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/logosatendido.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=678"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/logosatendido.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=678"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}