FILOSOFIA PRÀCTICA

Sembla que necessitem aclarir que la filosofia que ens porta entre mans és pràctica i no teòrica, practicada i no teoritzada. I, efectivament, és així.

Als seus orígens la filosofia neix per donar remei a la necessitat de conéixer de l’home, a la necessitat de comprendre tant el món que l’envolta com el seu propi món interior. La filosofia estava imbricada en la quotidianitat de la vida, responent a l’anhel de trobar saviesa. En el nostre caminar pel temps oblidem la pràctica per centrar-nos en la teoria, en els conceptes que, tancats en si mateixos, acaben cristal·litzant la realitat.

Però, novament, la filosofia pren aire, obri les finestres i deixa passar la llum. No es tracta d’abandonar les idees, al contrari, les idees reneixen amb una nova vida que els fa pensar viu, ric en imaginació, ric en sentiment.

La filosofia recupera la seva condició de pràctica, abandona la càtedra i torna al carrer, a la casa, a la vida de cadascú… la vida que, en realitat, mai no va abandonar. Cada vegada són més les persones desitjoses d’emprendre aquest camí de coneixement, no acadèmic sinó sentit. Un profund anhel filosòfic sorgix de nosaltres, conéixer-nos, comprendre la nostra vida i el món, veure els nostres límits i ampliar-nos, sortir-ne o acceptar-los, ser el que estem cridats a ser amb el nostre màxim potencial.
Obrim aquest espai com a finestra que pretén deixar veure a tots aquells que vulguen aguaitar la pràctica filosòfica en les seves diferents expressions. Filosofia practicada, per fi.